U-França
France, République française (República Francesa)
[Banc Central: Banque de
France]
Estat membre de l’UE. Fundador de la CECA el 23 de juliol 1952 (acord
signat el 18 d’abril de 1951). Fundador de la CEE i de la CEEA l’1 de
gener 1958 (acords signats el 25 de març 1957). Inclou els
departaments d’ultramar (Martinica,
Guadeloupe, Guaiana Francesa i Reunió, totes elles citades al
tractat d’Amsterdam com a Regions ultraperifèriques de l’UE)
i, des de 15 de juliol de 2007, les Col·lectivitats d’ultramar
de Saint Barthélemy i de Saint Martin;.però no les
Col·lectivitats d’ultramar de Mayotte, Saint Pierre et Miquelon,
Polinèsia francesa, Walis i Futuna i Territoris
antàrtics francesos, ni la col·lectivitat sui generis
de Nova Caledònia (citats tots ells al annex-II del
tractat de Maastricht),
tampoc els les Illes Esparses de
l'Oceà Índic ni l'Illa Clipperton.
Argèlia va formar part de les Comunitats Europees des de
l’entrada de França fins a la seva independència el 5 de
juliol de 1962.
Al ERM-I des del 13 de març de 1979.
El 7 de febrer de 1992 signà el Tractat de la Unió
Europea, que va entrar en vigor l’1 de novembre de 1993.
A l’informe de convergència de 25 de març de 1998
acomplia els
criteris de convergència.
L’1 de maig de 1998 el Consell recomana que els 11 primers estats
adoptin la moneda única l’1 de gener de 1999.
L’1 de juny de 1998 esdevé estat fundador del Banc Central
Europeu.
El 31 de desembre de 1998 es fixen els canvis irrevocables de les
monedes participants.
Des de l’1 de gener de 1999 va adoptar com a moneda pròpia
l’Euro, amb un període transitori de tres anys fins a la seva
circulació efectiva, durant el qual va continuar circulant el
Franc francès de circulació a França (llevat de
les colònies del Pacífic), Andorra i Mònaco, amb
canvi irrevocable de 6,55957 FRF = 1 EUR.
Amb l’entrada del Franc francès va arrossegar a altres monedes
que mantenien canvis fixes: Franc CFP o Franc del Pacífic (Nova
Caledònia, Polinèsia Francesa i Wallis i Futuna) 1 XPF =
0.055 FRF, Franc CFA en les seves dues denominacions XAF (Camerun, la
República Centreafricana, la República del Congo, el
Gabon, Guinea Equatorial i el Txad) i XOF (Benín, Burkina Faso,
la Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Mali, el Níger, el Senegal i
Togo) 100 XAF = 100 XOF = 1 FRF i Franc de les Comores 75 KMF = 1 FRF.
Circulació des de l’1 de gener de 2002 [23:00 31.12.01 UTC] a
tot el territori sota
administració de
l'estat (Llevat de la Polinèsia francesa, Nova Caledònia
i Walis i Futuna [Franc CFP
(XPF)]
a un canvi fix de 1.000 XPF = 8,38€); incloses la Guaiana Francesa
[03:00 1.01.02 UTC],
Guadeloupe [04:00 1.01.02 UTC],
Martinica [04:00 1.01.02 UTC], Reunió [20:00 31.12.01 UTC],
Mayotte [21:00 31.12.01 UTC], Saint Pierre et Miquelon [03:00 1.01.02
UTC] i les Terres Australs i Antàrtiques Franceses [19:00
31.12.01 UTC] i [20:00 31.12.01 UTC]). Les Illes Esparses de
l'Oceà
Índic i l'Illa Clipperton (totes elles sense població
estable) no són enumerades a l'Anex II del tractat de l'UE, per
tant no s'haurien de considerar part de l'Eurozona. Coexistència
de totes dues monedes fins el 17.02.2002.
El 22 de febrer de 2007 hi va haver una reestructuració al
Departament d’Ultramar de Guadeloupe. S’en van separar les illes de
Saint Barthélemy i la part sota administració francesa de
l’illa de Saint Martin; formant cada una d’elles una
Col·lectivitat d’Ultramar independent de Guadeloupe.
El 29 de març de 2009 a Mayotte es va fer un referèndum
per a canviar el seu estatus. per un 95% dels vots va guanyar
l’opció de passar a ser un departament d’ultramar.
L’aplicació de aquest resultat és difererida fins a 2011
i, de fet, acabarà significant una ampliació de la UE en
la que Mayotte hauria d’assolir la consideració de territori
ultraperifèric.
Per la seva banda Saint Barthélemy, a partir de l’1 de gener de
2012, abandona la UE, perdent la seva qualitat de territori
ultraperifèric; però sense abandonar l’Euro.
Drets previs de
circulació de
moneda
a Andorra i de circulació i encunyació amb Mònaco.
Fronteres terrestres de l'Eurozona: A l'est amb el Franc Suís
(CHF). A la Guaiana francesa a l'oest amb el Florí de Surinam
(SRG)[2002-2003] i, actualment amb el Dòlar de Surinam
(SRD)[2004-] ;
al sud i a l'est amb el Real brasilé (BRL). A la
col·lectivitat francesa d’ultramar de Saint-Martin al sud amb el
Florí de les Antilles Neerlandeses (NLG)[2002-2011] i, en un
futur pròxim amb el Florí del Carib [2012-].
L'illa de Sint Maarten / Saint-Martin, al mar Carib, està
partida en dues meitats: el nord forma una col·lectivitat
francesa d’ultramar (fins al 22 de febrer de 2007 formava part del
departament de Guadeloupe) on hi circula l'Euro i el sud té
condició de municipis dels Països Baixos (fins al 15 de
desembre de 2008 pertanyia a les Antilles Neerlandesses) i hi
circularà, fins el 2011,
el Florí de les Antilles Neerlandeses (NLG). |